Després de l’experiència a la classe dels Eriçons, les mestres em van preguntar si repetiria l’activitat. Aquest cop seria per Sant Jordi, amb els nens de tota l’escola (més de 80 criatures!). Vaig acceptar i enredar a un parell de mares de la classe per preparar l’activitat. Gràcies a la seva ajuda, va anar tot molt bé i amb mestres i petits vam acabar cantant tots junts la cançó del Cuc Poruc!
“Ara ja només em falta fer un mural”, vaig dir a les mestres, fent broma després de l’espectacle. Érem al pati, els nens feien esbarjo i la Núria, la mestra del Miquel, va alçar el braç i apuntant amb el dit va dir: doncs el mur del pati és tot gris…” i vet aquí una nova aventura il·lustrada a l’escola bressol.
Em van explicar que en cosa d’un mes se celebrava la Festa del Bricolatge, una trobada de famílies de la bressol per a fer millores a l’escola (per exemple, vernissar el bancs de fusta del pati, instal·lar jardineres noves… coses així). La cosa va fluir molt: a la directora del centre li va agradar la idea i a través de l’AFA vaig proposar disseny. El projecte es va acceptar i calia afanyar-se per a tenir el material i la feina organitzada: volia fer l’esbós al mur i pintar-lo entre tots els pares i mares que volguessin participar. Va ser tot un èxit i una autèntica feinada! vam pintar petits i grans, ajudant-nos entre tots per a vigilar la mainada que corria pel pati mentre ens dedicàvem al mural. Vam passar-hi el dia sencer i va quedar preciós. M’enduc un record únic d’aquell dia: les famílies ho van donar tot per amor a l’art (literalment), vaig signar un mural per primer cop i vaig rebre l’aplaudiment de totes les famílies que hi van participar. El projecte havia estat un èxit. Dies després, familiars i mestres de la bressol seguien comentant com n’havia quedat, de bonic!
Ara el fan servir de fons per a fer fotos de classe. Altre cop sento que la il·lustració em fa brillar els ulls. Quina emoció!
